Les noves tecnologies formen part de la nostra
vida diària. Una gran part de la població disposa de telèfons mòbils, smartphones,
iphones o té connexió d'Internet a casa i si no, la cerca a cibercafés, cafeteries
o bars que disposen d'aquest servei. Tots ens esteim adaptant o ens hem adaptat
a elles. Les institucions públiques i privades, també ho han hagut de fer i
això ha ajudat agilitzar molts de tràmits. Ara, per exemple, es pot demanar
cita al metge o renovar la targeta de l'atur per Internet, fins i tot podem
comprar qualsevol tipus d'article, difícil de trobar a un comerç, a través de
la xarxa.
Però, centrem el nostre interès en l'educació.
Respecte a la introducció de les noves tecnologies als centres escolars, s'ha
de dir que s'han anat incorporant a poc a poc a les aules durant les darreres
dècades, i han provocat una transformació dins elles.
Pels mestres ha suposat una nova eina que replanteja
tota la seva metodologia de treball i el seu rol. Els professionals de
l'educació, han hagut d'adquirir uns aprenentatges nous, respecte a la
utilització de les TIC a les aules, tant en la part tècnica, aprenent a
utilitzar ordinadors, xarxes, pissarres digitals, càmeres, canó de projecció...
com en la part pedagògica, creant materials dissenyats per ells mateixos i
adaptats als alumnes.
Em referiré, en concret a aquesta darrera part, al disseny i producció de programes
infantils. Si s'analitzen els materials didàctics que comercialitzen cada
vegada més, editorials i fins i tot
marques mundials de joguines, s'ha pogut arribar a la conclusió que moltes
vegades no s'adapten als infants, que són molt complexes, que poden resultar
atractius, però que no tenen una finalitat educativa. En definitiva, d'ells
només se'n treu un ús comercial.
És imprescindible seguir tot un procés d'elaboració d'aquest
material si volem que aquest compleixi els objectius didàctics que ens hem
proposat. Hem de tenir present que aquest material ha d'estar adaptat a la
realitat de la nostra aula i als interessos i necessitats educatives dels
nostres infants.
Valverde planteja seguir dues fases per a l'elaboració de multimèdies
educatius. Una de disseny i una de producció. A grans trets, a la fase de disseny ens
plantejam:
- Què volem fer?
- A qui va dirigit el material que elaboram?
- Per a què l'elaboram?
Després de contestar-nos aquestes preguntes, és el moment d'elaborar
un guió multimèdia on s'inclouran les nostres idees, transformades en imatges i
sons estructurats en un discurs coherent, afegint una part de dramatització i
un missatge clar. S'han d'organitzar bé cada una de les
seqüències: quina imatge sortirà, quin personatges apareixeran, quin serà el
diàleg que hi haurà entre ells, quina serà la durada de cada una d'elles, quins
efectes visuals i sonors inclourem,
etc....
I a la fase de
producció es treballa, desenvolupant i implementant el guió multimèdia que hem
dissenyat, fixant les seqüències: quines seran les imatges, els sons, els
efectes definitius i realitzant una prova pilot. Seguidament avaluarem el
treball, corregint les errades que s'han observat i realitzant una guia
didàctica formada per una sèrie d'orientacions per a l'ús educatiu del material
que hem elaborat, adreçat a mestres i educadors. Com a darrera passa, passarem
a utilitzar el material amb els destinataris i avaluarem com s'ha utilitzat i si s'han complert els objectius que ens
havíem proposat amb ell.
En un principi, pot
resultar un procés complicat pels
docents, perquè molts d'ells no disposen del temps necessari per elaborar
aquest material, però, si per començar, es practica, dissenyant materials senzills,
si s'intercanvien experiències de diferents materials multimèdia, si hi col·laboren
mestres especialistes per exemple: un logopeda per dissenyar un material relacionat
amb el llenguatge oral i la pronunciació
de paraules, etc...., es poden arribar a elaborar materials molt interessants
amb els que els infants podran assolir els objectius que ens havíem proposat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada