POSSIBILITATS DIDÀCTIQUES DE L'ORDINADOR I LES XARXES

Ens trobam en una societat on tot va a un ritme molt ràpid i en ella hi trobam dos tipus de generacions, una és la que s'ha adaptat perfectament a aquest ritme; són els anomenats "natius digitals", és a dir, persones nascudes en l'era de les noves tecnologies, que serien els infants i joves dels nostres centres escolars. L'altra generació és la dels "emigrants digitals", nascuts en l'era d'altres tecnologies com el cinema o la televisió, que serien la gran majoria d'adults. Dues generacions ben diferenciades i amb característiques i maneres de ser i de pensar diferents, que comparteixen i conviuen en espais comuns. Un dels més importants és l'escola. 

 Una escola, que representa un dels pilars més importants d'aquesta societat accelerada i que evidentment, pateix els canvis que es produeixen en ella. Un dels més considerables i que li repercuteix més, és la societat del coneixement, perquè actualment, el poder de la saviesa ja no està només en mans d'ella, sinó del que s'anomena, la intel•ligència col•lectiva que és una forma de maximitzar el coneixement i les capacitats cognitives d’un grup, a partir de la col•laboració i cooperació dels individus que el conformen. Segons Jenkins és una de les característiques del moment en què ens trobam i que formen part del nostre entramat social i cultural. 

D'aquí es treu com a conclusió, que l'escola s'ha d'adaptar als nous temps i a les noves tecnologies i per això, és necessari fer un replantejament del sistema educatiu, transformant-lo, creant uns procediments diferents a l'hora de transmetre coneixements als alumnes, que donin entrada als ordinadors, pissarres digitals, xarxes,..... 

Perquè es doni aquest transformació s'han de donar una sèrie de condicions: 

• Conscienciació i implicació del professorat i de la comunitat educativa, per a la implantació de noves tecnologies al centre. 
• Formació del professorat: cursos, seminaris, provar nous materials.... 
• Possibilitats econòmiques dels centres per dotar-los d'equips multimèdia: pissarres, digitals, ordinadors per alumnes,....  
• Treballar en diferents tipus de programes 
• Incloure les noves tecnologies al currículum 
• Adaptar els coneixements a les noves tecnologies, fomentant la investigació mitjançant la xarxa, l'intercanvi d'experiències, l'aprenentatge en la recerca de recursos i informació. Per exemple la proposta de la cacera del tresor.

Els mestres i professors han de tenir clar que la transmissió de coneixements del seus alumnes s'ha de fer d'una forma atractiva, personalitzada, que fomenti la seva creativitat... hem de pensar que són generacions que han crescut amb les noves tecnologies i que per tant, la seva manera de desenvolupar el seu aprenentatge s'ha d'adaptar a ells, per que són ells els usuaris de l'anomenada Educació 2.0, una nova dimensió de l'educació que té present les característiques d'aquestes noves generacions, les possibilitats que poden oferir les noves eines de comunicació originades des de la filosofia de la web 2.0 i que se proposa una nova manera i de replantejar-se l'educació.

Per tal de conèixer més a fons, aquestes condicions i el replantejament que fan les escoles, he penjat un vídeo que pens que és molt interessant perquè en ell parlen alumnes i mestres sobre les noves tecnologies.